EXPLORADORS

Orellana per Rio Grande, afluent de l'Amazones que va descobrir

FRANCISCO DE ORELLANA

Els llibres d’història ens diuen que durant la colonització de l’Amèrica Llatina es van cometre barbaritats vers poblacions indígenes com els Inques o els Asteques.  Sense ignorar això, en l’època d’aquesta conquesta espanyol també es troben històries brillants de exploradors com Francisco de Orellana. Aquest militar nascut a Cáceres va ser ràpidament enviat a l’altra banda de l’Atlàntic, per trobar-se enmig de mil i una campanyes saquejadores de les terres ancestrals dels pobles sud-americans, i en una d’aquestes va perdre un ull. Després de la tempesta violenta va venir la “calma”, en forma de càrrecs polítics, ja que va ser governador de Puerto Viejo i també tinent-governador de Guayaquil, ciutat que ell mateix va fundar després de reconstruir-la.
Fins aquí la seva vida segueix un camí ortodox, però quan Orellana es començà a interessar per la ciutat de El Dorado les coses canvien. Juntament amb Gonzalo Pizarro, el 1541 organitzen una expedició cap al llac de Guatavita, on la llegenda deia que sota les seves aigües si trobava la ciutat enfonsada plena d’or fins al capdamunt. I és que s’explica que la tribu dels indis muiscas, amb una petita barca, s’endinsaven  fins el centre del llac i cobrien el sacerdot amb or, per després tirar-lo a l’aigua com ofrena als déus. A través d’aquesta història, l’obsessió d’Orellana i Pizarro va ser tan gran que fins i tot van intentar buidar-ne el cabal.
L’expedició, per discrepàncies, es va dividir i el grup format per 50 soldats que  ordenava Orellana va anar a parar a la selva Amazònica durant 7 llargs mesos. Va ser en aquest viatge quan l’explorador espanyol va donar nom al riu més cabalós del món,  i el va triar al topar-se amb una tribu indígena de la selva formada per dones guerreres, que assegurava que eren més fortes que molts dels homes que havia vist.
Aquest conqueridor tan recordat va morir en la seva última expedició per algun racó de l’Amazones, i no se sap on està enterrat. També per això, Lorenzo Fernández Bueno n’és un fanàtic .

PERCY H. FAWCET

Uns segles més tard, quan s’esdevé la segona onada imperialista d’Europa i l’Àfrica és el punt de mira de tots els governs occidentals, apareix  un militar anglès apassionat per les cultures més recòndites del planeta i amb fam d’explorar nous horitzons. Percy Fawcet va néixer l’any 1867 i després d’uns anys a l’allistament va ser ràpidament enviat a Sry Lanka i després al nord d’Àfrica. El bagatge del militar començava  a ser remarcable, a més la seva implicació amb el lloc on estava era total: n’aprenia la teologia  i n’estudiava  l’idioma. S’estava forjant un futur explorador.
De les nombroses expedicions que va posar en marxa al llarg de la seva vida, en destaquen les que va fer en busca de la ciutat perduda que ell denominava Z.  Ja al segle XX, l’anglès es va obsessionar en trobar aquesta ciutat en ruïnes de la selva del Brasil, on encara hi convivia una civilització que mai havia estat en contacte amb el món modern, i que regentava una societat on les mòmies, els pergamins i les làmines de metall cisellades encara hi eren presents. Quatre vegades va intentar Fawcet trobar aquesta meravella perduda per l’Amazones però cap cop va tenir sort. L’últim viatge el va fer acompanyat del seu fill Jack el 1925, els dos van desaparèixer aquell mateix any pel la selva i mai més s’ha tornat a saber res d’ells.